El Jutjat de Pau de l’Aldea s’ha traslladat a les dependències de l’Ajuntament, però l’accessibilitat no l’ha acompanyat. Tres trams d’escales, sense rampa ni ascensor, fan que un servei públic continuï sent inaccessible per a les persones amb mobilitat reduïda. Costa d’entendre que, en ple segle XXI, encara calgui superar tantes barreres per exercir un dret tan bàsic. La justícia hauria d’estar a l’abast de tothom, i no només de qui pot pujar escales.

Opinar com a regidor s’ha convertit en un autèntic esport de risc. Quan una opinió no coincideix amb la del govern municipal, la resposta sovint no és el diàleg, sinó el descrèdit personal. No es responen preguntes de manera clara, ni per escrit ni als plens, i es desqualifica qui discrepa. Aquesta actitud empobreix la democràcia local. Cal recuperar el respecte, el debat i l’escolta. La política ha de servir al poble, no silenciar-lo. Defensem una oposició lliure. Ara.

Cada dia hi ha més de 30 autocaravanes en un espai municipal on no paguen ni per l’aigua, ni per les escombraries, ni pel clavegueram. Nosaltres, els veïns, sí que abonem impostos per aquests serveis bàsics. Aquesta situació genera una competència deslleial als càmpings i un greuge pels contribuents locals.

L’Ajuntament ha d’actuar: volem igualtat, respecte i una regulació justa per a tothom!

¿Llibertat de expressió?

En un poble on sempre hem valorat la transparència i el diàleg, sorprèn veure com la revista InfoAldaia, que abans es publicava trimestralment amb 25 pàgines, ara, amb 80 pàgines semestrals, dedica només un terç de pàgina per grup municipal. 500 caràcters, inclosos els espais, per parlar de les necessitats d'un poble. ¿Aquest es el preu de la llibertat de expressió? mentrestant, d’altres seccions creixen exponencialment. Potser la democràcia també es mesura en caràcters.