El passat 24 de març ens va deixar el Sr. Jose Arques Nivera al que tothom coneixíem pel Sr. Perico, en mig d'aquests dies i hores tèrboles se n'ha anat una persona singular un aldeà excepcional al qual tot el poble li volia donar un adéu tal com cal però no ha estat possible per les circumstàncies, donat el nostre més sentit condol a la família tal com ho vàrem fer en el seu moment, des d'aquest grup municipal, amb el seu permís i des de l'estès sentiment d'aldeanes i aldeans proposem que, tan aviat sigui possible, s'organitzi un acte per donar-li el merescut adéu al Sr. Pepe.
Parlar del Sr. Perico dona per molt, glossar la seva figura és dibuixar una extensa vida, tenia noranta-cinc anys, carregada de vivències si mes no peculiars tot acaronat d'una vocació de servei al seu poble que sempre el va acompanyar.
A una infància peculiar amb uns inicis de vida convulsos i de novel·la va succeir el creixement d'un home decidit, amb empenta d'idees clares i una fermesa sense fronteres que sempre el va caracteritzar, prova d'això la tenim en l'entrevista que li va fer Toni Gilabert per il·lustrar i guarnir el llibre" L'Aldea i la seva gent, imatges per al record" la que li defineix l'ambient que es vivia a la postguerra als partits de futbol entre Hostal i Estació, allí ja explica que tenia clar el que volia i era festejar fos com fos en la seva primera dona la Sra.Cinta Querol que massa jove ens va deixar i en la que va tenir als seus dos fills Rosa i Pepe, encara que li van posar difícil ell se'n va sortir i es va casar amb una de l'Hostal.
Pagès innovador va tirar endavant una forta indústria del sector primari amb la producció a gran escala d'un producte que en aquells anys va donar molta activitat i molt treball al nostre poble, la carlota va ser un producte que entre "Carlotas Arques" i altres productors locals va proporcionar creixement econòmic, llocs de feina, riquesa i prestigi al nostre municipi. Tot i aquells anys de tràfec i feina inacabable el Sr. Perico no va deixar mai de pensar amb el col·lectiu de la pagesia i amb la gent del seu municipi.
D'aquell immens desig de superació arriba la seva estada al capdavant de la Germandat com es coneixia llavors el que esdevindria la Cooperativa, millores en la gestió i filosofia de grup per millorar les condicions del sector van ser la seva activa aportació. No podrem oblidar la seva tasca dins la Junta de Segregació en la qual entre ell, un grup d'aldeans i el suport del poble ens van portar la independència de Tortosa l'any 1983,tots recordem les explicacions del nostre venerat amic quan relatava la multitud de viatges que va fer amb l'inconfusible Ford Granada color gris amunt i avall de l'Aldea a Barcelona passes el que passes a qualsevol hora i qualsevol dia per tal de tirar endavant el desig del poble, una tasca de "picar pedra" que va donar el fruit desitjat.
La seva aportació pública no va acabar aquí donat que després va tenir l'honor de ser el primer Jutge de Pau de l'Aldea, qui millor que ell podia inaugurar aquesta figura que amb silenci però amb seny ajuda a dirimir conflictes veïnals i configurar unes millors relacions socials.
Al cap dels anys el Sr Pepe es va tornar a casar amb la Sra. Esther Cabanes i ja des de la jubilació va poder gaudir de la pau que li donava el deure familiar complit i l'aportació a la seva societat ben satisfeta, així entre filla i fill li van regalar cinc xiquetes precioses que a hores d'ara ja l'havien fet reves avi per 5 cops.
Ens deixem per al final explicar la relació en la qual seria la seva amant de sempre la seva estimada, idolatrada i sentida U.E. Aldeana el club de futbol dels seus amors, els aficionats saben que Perico mai fallava, acompanyat del seu amic Manolo es perdia pocs desplaçaments, quasi cap, a casa mai faltava, ell va ser directiu del nostre club i per tant també col·laborador a fer de l'Aldeana el gran club que és avui en dia però sempre el recordarem per l'estima incondicional que li tenia als nostres colors.
Intentant acurçar l'escrit no ha estat fàcil perquè aquest home va donar per molt, el Sr. Jose Arques Nivera serà sempre un referent a la història del nostre municipi, Sr. Pepe un sentit adéu i un GRÀCIES en majúscules perquè tot el que vostè va fer, va deixar i ens va ensenyar mai ha de caure en sac foradat al contrari ha de ser lliçó i exemple per les generacions que el succeiran.
