Els primers indicis de poblament al terme municipal de L’Aldea els corresponen a les restes neolítiques trobades a la Palma (Terme municipal de L’Aldea). Es tracta de les restes d’una necròpolis neolítica que forma part de la rica cultura neolítica del curs baix de l’Ebre. També sabem que era un lloc de pas de la Via Augusta i que hi havia un petit nucli urbà d’època romana. Però no va ser fins època medieval que el municipi de L’Aldea va créixer en dimensions i població.
En els seus orígens era un petit poblament musulmà compost per una torre de defensa i un petit nucli urbà. Es tractava d’un poble de frontera entre el Comtat de Barcelona i el Califat d’Al-Andalus. Lloc de pas de mercaderies, persones i cultura. Conquerida per Ramón Berenguer IV durant la campanya per prendre Tortosa el 1148, va ser cedida amb totes les seves rendes al cavaller Bernat de Bell-lloc. Els seus descendents, com era costum de l’època, en morir van cedir les seves rendes a l’Ordre dels Hospitalaris d’Amposta el 1258.
Aquesta fita és realment important, ja que d’aquesta donació en quedà constància amb una carta de poblament redactada pels membres de l’Orde de l’Hospital (actualment trobem la seva transcripció a l’Ajuntament de la vila de L’Aldea). En aquesta carta de poblament s’atorgà la capacitat de poblar i cultivar les terres que corresponien al municipi de L’Aldea a una comunitat de musulmans que convivien juntament amb els nous colons cristians. Al segle XIII les rendes L’Aldea van passar a les pròpies mans de la Corona Catalana, que aviat les va cedir. Un segle desprès, els pobladors de L’Aldea (encara amb forta presència sarraïna) pagaven les rendes al Monestir de Benifassà (on es guarda gairebé tota la documentació referent al municipi).
Ja en època moderna, L’Aldea formava part del patrimoni de la família Jordà. I va ser episodi del període convuls que va viure Catalunya durant l’època moderna. Era terra de frontera, i el perill i la guerra sempre hi eren a prop. Ja fos pirateria, campanyes dels regnes veïns, bandolers etc. Desprès del Decret de Nova Planta (1716) i la nova reorganització territorial espanyola, L’Aldea, integrada com a barriada de la ciutat de Tortosa, va veure créixer el seu nucli urbà i la seva població.
La història més recent del municipi va lligada a l’època contemporània. Durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola es van viure diversos episodis bèl·lics, i molts joves aldeans van ser enviats a la Batalla de l’Ebre. Durant el franquisme va arribar la carretera Nacional 340 i amb aquesta el moment de major creixement del poble.
Diverses sales de cinema, llocs d’espectacles i petits teatres van arribar a L’Aldea que va veure créixer el seu nucli urbà de manera exponencial. L’Aldea es va segregar de la ciutat de Tortosa el dia 21 d’Abril de 1983, aconseguint de nou la categoria de poble independent.