Esteu aquí

Municipi

El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa. El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de Nord a Sud (és gairebé el doble de llarg que d’ample), limita al Nord-Oest amb el terme de Tortosa (la pedania de Campredó), al Nord-Est amb el municipi de Camarles, al Sud-Est amb el municipi de Deltebre i al Sud-Oest, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta.

El territori és planer, amb un declivi de Nord a Sud, fins a la zona deltaica, de terres d’al·luvió, que ocupa una extensa franja al Sud-Est, a l’esquerra de la carretera N-340, amb camps de regadiu i extensos arrossars. La part alta del terme, la més extensa, on el terreny voreja els 200 m al peu de la serra del Boix, comprèn les terres de garriga, amb els conreus tradicionals de secà.

El municipi actual es compon pels barris de l’Hostal dels Alls i de l’Estació de Pa i Trossos (que són gairebé units físicament, tot formant una única aglomeració urbana). D’altra banda, hi ha l’antic poble de l’Aldea i altres petits ravals de masos disseminats.

L’Aldea és un nom d’origen àrab (al-day‘a), amb el mateix significat amb què ha passat a algunes llengües romàniques de ‘llogaret’ o ‘petita població dependent d’una altra’; en català es rebé directament de l’àrab (documentat des del segle XIII) i ha tingut una llarga permanència a les comarques del Baix Ebre, el Matarranya, Morella i en altres de valencianes; i, efectivament, en documents antics trobem les formes Aldeya i Aldaya, més pròximes al mot d’origen.

La situació del terme de l’Aldea és bona per a les comunicacions, fet que ha marcat la formació de dos dels seus nuclis. Sembla que ja hi passava la via romana i, en època medieval, el camí ral; també travessaven el terme carrerades. A l’antiga carretera del Perelló o camí ral sorgiren posades que donaren nom als futurs nuclis: l’Hostal dels Alls i l’Estació de Pa i Trossos, a l’indret on surt el brancal vers Tortosa, la carretera C-42. La carretera al Perelló es convertí amb el temps en la N-340, de Barcelona a València.

El 2013 va entrar en funcionament la nova variant de la carretera N-340 la qual va permetre la desviació per fora el poble dels milers de vehicles que circulaven per nucli urbà del municipi

Avui travessa el terme l’autopista AP-7, de la Mediterrània, amb les sortides 40 i 41 vers Tortosa i Amposta respectivament. També hi ha carreteres locals vers Deltebre i altres llocs.

El ferrocarril de Barcelona a València té l’estació dita L’Aldea-Amposta-Tortosa, amb un paper important en les comunicacions de la comarca i va entrar en funcionament l’any 1995.

 

La població i l'economia

La població (aldeans/aldeanes) ha estat tradicionalment escassa, i es repartia en masies disseminades. Els nuclis urbans de Pa i Trossos o el Barri de l’Estació i de l’Hostal dels Alls, que ara concentren la majoria dels habitants, es formaren al segle XIX però no es poblaren intensament fins ben entrat el segle XX. L’arribada anterior de gent per a treballar les terres tingué per causa la bonificació de terres, antics erms, en zones de conreu (per això s’anaren redimint els anomenats censos de Villòria), amb pagesos procedents de la mateixa comarca. Més endavant, hi hagué una onada immigratòria a la dècada dels 1940-1950, amb predomini de pobladors provinents del sud peninsular, molts dels quals es van integrar en la població i d’altres es van desplaçar vers Barcelona i vers França.

L’evolució de la població al final del segle XX gairebé no es va veure alterada: 3 402 h el 1986, 3 558 h el 1991, 3 453 h el 2001 i 3 693 h el 2005. Aquest equilibri demogràfic amaga, però, un creixement desigual dels diferents nuclis. Els centres més grans van anar augmentant (l’Hostal i Estació de Pa i Trossos), mentre que els nuclis més petits van anar disminuint d’una manera alarmant.

L’economia tradicional s’ha basat en l’agricultura i la ramaderia. Antigament hi predominava la segona activitat, i s’aprofitaven els terrenys erms i pantanosos. Part de les terres conreades són regades per sèquies derivades del canal de l’Esquerra de l’Ebre i la resta amb aigua de pous, ja que el subsol, prop del riu, és molt ric en aigües subterrànies, que sovint són a poca profunditat. En general, el terreny és molt apte per a acollir una gran varietat de conreus. Al secà predomina l’olivera, encara que també hi trobem ametllers. Els conreus de regadiu són els que més han ploriferat, com el conreu de l’arròs, i, dins les hortalisses, la carxofa i l’enciam també han augmentat la seva producció, una part de la qual es destina a l’exportació. Un altre conreu destacat és el dels cítrics.

Actualment, L’Aldea destaca pel sector industrial, gràcies als Polígon Estació de Mercaderies, Catalunya-Sud, Sector de desenvolupament industrial DIA 1-DAPSA, Sector de desenvolupament industrial DIA 2-CN-34, Sector de desenvolupament industrial DIA 3-CN-23, Sector de desenvolupament industrial DIA 5-CN-34, ha cobrat molta importància per al desenvolupament econòmic del municipi i de les Terres de l’Ebre.

Igualment, els sectors del comerç, la restauració i del turisme han pres gran protagonisme en els últims temps gràcies a la ubicació estratègica del municipi entre el Delta de L’Ebre i els Ports de Beseit.

 

El poble de l'Aldea

El poble de l’Aldea comprèn dos barris que fins a la meitat dels anys vuitanta es consideraven nuclis separats: l’Hostal dels Alls (que era el cap de municipi) i el Barri de l’Estació de Pa i Trossos. La divisió entre les dues unitats urbanístiques era marcada per la línia del tren. L’aixecament de les vies i la planificació urbanística de l’espai restant entre els dos pobles fan que aquests estiguin gairebé units.

El Barri de l’Estació, dit antigament Pa i trossos (18 m d’altitud), situat a banda i banda de la carretera N-340, al sector central del terme, tenia al principi dels anys noranta uns 1 600 h. Sorgí a partir de l’existència d’un anomenat Hostal Nou i de l’estació de ferrocarril. En aquest barri, hi ha la parròquia de Sant Ramon, edifici de planta rectangular amb un petit campanar d’espadanya i obertures allargades als murs.

El barri de l’Hostal dels Alls (15 m d’altitud) era situat antigament 1 km al SW de l’anterior, també al costat de la carretera i a l’altra banda de la línia del ferrocarril. Al principi dels anys noranta tenia uns 1 500 h. El 1969 s’inaugurà la nova església parroquial de Sant Josep, obra d’arquitectura religiosa moderna, de planta circular, coberta amb una atrevida volta parabòlica ovoide i campanar exempt (feta segons plans de V. Tolós i J. Sans).

El poble també està format per disseminats i les vuit Ravals: Raval de Sant Ramon, Raval de Sant Josep, Raval de Leche, Raval de Clara, Raval de Xolla, Raval de Quicoles, Raval de Fesol, Raval de Miguelitos i la zona coneguda com “alemània”.

Quant a les celebracions populars, des del 1983 es fan les festes de la segregació (el 21 d’abril), que commemoren la segregació de Tortosa.

Les Festes Majors com a poble, es van celebrar per primera vegada al mes d’agost de l’any 1992. La patrona és l’Assumpció de la Mare de Déu i és celebra el dia 15 d’agost l’ofrena. Els actes més destacats de les Festes Majors són els correbous, el ball a l’aire lliure, els correfocs, el dia de les paelles i l’ofrena als patrons. També és celebren diversos actes socials i culturals

El Barri de l’Estació celebra la seva festa el 31 d’agost, i l’Hostal dels Alls, el primer diumenge d’agost. El Dilluns de Pasqua Granada es fa la festa de la Mare de Déu de l’Aldea, amb una romeria, processó i correbous. Al mes d’abril és celebra la Fira de l’Arròs i del Comerç. Altres celebracions importants són la Diada de l’Arròs, Col i Fesols i la Festa del Maridatge.