Daniel Andreu Falcó

Sóc un aldeà que va néixer la matinada del 9 de març de 1958 a la Clínica Arrossera d’Amposta, fill d’Angeles “la Fletxa” i de Daniel “ lo Xato de l’Uixan”.

La meva infantesa gira al voltant de les Cases Barates i de la N-340 , d’anar caminant al col·legi de l’Hostal o a “l’Acadèmia”, d’agafar el Bus cada dia per cursar els estudis de Batxillerat a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta. Són anys i records de noves vivències, descobriments i aficions com la de treballar a l’estiu al taller de “Paco de Mussol” on es va iniciar una forta afició al motociclisme.

D’aquells fervors juvenils amb olor a gasolina, recordo la participació en diverses carreres de motocròs i trial, la velocitat era equiparable a com corria la sang per les venes de l’adolescent. Coincideixen aquells temps amb l’inici de la meva carrera professional com a fotògraf a casa de ma germana Àngels i de la mà del meu segon pare i cunyat Pere, i també dels primers contactes en qüestions socials del poble com ara l’activitat promoguda per un grup de joves que vàrem ajudar a la  neteja i recuperació de la nostra estimada Ermita.

Hi ha fets que marquen una vida, el principal començar “a fer el tonto” en la que després seria  la meva estimada parella, la meva dona Àngels. Mentrestant anava creixent la meva implicació en nombroses activitats ciutadanes, membre de les comissions de festes, de la Junta de l’SCRUA, monitor del programa Multimèdia d’aplicació als nostres col·legis, soci fundador de la penya Barcelonista de L’Aldea i a tot això,  la meva afició a l’esport em va portar a la pràctica del futbol, una humil carrera que vaig desenvolupar durant onze temporades, vuit d’elles defensant els colors de la nostra estimada U. E. Aldeana i, en “penjar les botes”,  em vaig afegir  uns quant anys al cos tècnic del futbol base aldeà com entrenador.

Amb el temps Àngels i jo iniciem un camí junts al front de “Fotògraf Dani”, establiment que sempre ha col·laborat activament en el suport de les activitats de les entitats i associacions aldeanes, els fills que varen arribar, Àngels i Dani, van ser aviat testimonis de l’afició del seu pare perquè tot i la exigent dedicació d’aquesta professió, sempre hi havia moments  per dedicar-los a les entitats, com per exemple, desenvolupar el càrrec de president i membre de l’AMPA del col·legi Mª Garcia Cabanes en l’època d’estudis de la noia i el noi.  

No tardarien molt en sorgir les inquietuds polítiques que sempre s’havien mantingut en un pla molt discret.  El moviment antitransvassiste que es va viure a finals dels noranta  a les Terres de l’Ebre, va fer créixer la necessitat de defensar activament el territori i el poble, aquesta conscienciació va fer que  a l’any 2002 amb la complicitat d’un nombrós grup d’aldeans i aldeanes iniciéssim un moviment social que em van portar a encapçalar la candidatura d’ERC a les municipals del maig de 2003, eleccions que es guanyen però no tenen la recompensa de l’entrada al govern.

La constància i la fermesa d’aquell nou grup em va portar finalment a esser nomenat alcalde de L’Aldea el 17 de desembre de 2004. Allí començava una carrera política que va passar per assumir diversos càrrecs dins la meva formació, formant part del consistori del Consell Comarcal del Baix Ebre, essent president entre el 2009 i el 2011 i ara entre el 2015 i el 2017.

En les successives trobades electorals a nivell municipal, 2007 , 2011 i 2015, s’ha anat encadenant la confiança reiterada d’aldeanes i aldeans vers la nostra formació, uns bons resultats que m’han permès complir amb el somni d’entregar tot el meu esforç per  la millora de la qualitat de vida de la gent de L’Aldea, agraeixo profundament als companys dels successius governs i a tota la ciutadania aldeana poder assumir amb gust el privilegi de treballar per tots ells i col·laborar per millorar el present i futur del nostre estimat poble.